En teràpia Gestalt, sovint parlem del “personatge” que anem construint al llarg de la vida.
Però… què vol dir realment això?
Com arribem a desenvolupar maneres tan particulars de ser, sentir i actuar?
Aquest procés té molt a veure amb dues forces fonamentals que viuen dins nostre des que naixem: la tendresa i l’agressivitat.
No en el seu sentit quotidià, sinó com a funcions essencials per a la nostra autoregulació i supervivència.
L’energia vital i els seus dos braços: tendresa i agressivitat
Naixem amb un impuls vital que ens permet sentir i actuar.
Quan apareix una necessitat, primer s’activa la tendresa, entesa com la capacitat de sentir internament què necessitem.
És una presa de consciència suau, sensible, que ens connecta amb nosaltres mateixos.
Després entra en joc l’agressivitat sana: la força natural que ens impulsa cap enfora, que ens permet actuar, posar límits i satisfer les nostres necessitats.
Aquesta agressivitat no té res a veure amb la violència; és l’energia de l’acció, la força de la vida.
Quan ambdues funcionen en harmonia —sentim la necessitat (tendresa) i actuem per satisfer-la (agressivitat)—, el cicle vital es completa.
Recuperem l’equilibri, el plaer i la calma natural de l’organisme.
Quan el flux s’interromp
Tanmateix, aquest procés es pot bloquejar fàcilment.
Des de la infantesa, aprenem que sentir o expressar determinades emocions no és segur: potser no hi havia espai per mostrar-nos vulnerables, o vam aprendre que la ràbia, el desig o la tristesa no eren benvinguts.
Aleshores:
- La tendresa es bloqueja → deixem de sentir què necessitem.
- L’agressivitat es bloqueja → deixem d’actuar per aconseguir-ho.
Però l’energia no desapareix.
Roman dins nostre, buscant una sortida, acumulant-se com a tensió corporal, rigidesa o emocions contingudes.
El nostre cos s’adapta per sostenir allò que no ha pogut expressar: a la respiració, als músculs, a la postura… i també en la manera com ens relacionem amb el món.
Així es forma el caràcter
Amb el temps, aquests bloquejos es converteixen en estructures més fixes.
Creem una manera de ser —el “personatge”— que ens va ajudar a sobreviure, a sentir-nos acceptats o protegits.
Però aquest mateix personatge també ens allunya de la vitalitat i de l’autenticitat.
El psiquiatre i psicoterapeuta Wilhelm Reich va anomenar aquesta estructura la corassa caracterològica:
una organització de tensions musculars, emocions i creences que es torna automàtica.
Aquesta corassa va ser una defensa necessària, però amb el temps es converteix en un obstacle per al contacte real —tant amb nosaltres mateixos com amb els altres.
Des d’una perspectiva energètica, la tendresa (sentir) i l’agressivitat (actuar) es dissocien.
El resultat és una sensació de desconnexió, de manca d’energia i d’insatisfacció vital.
El camí de retorn: sentir, expressar, integrar
La bona notícia és que aquesta estructura no és permanent.
A través del treball terapèutic, podem afluixar la corassa i restablir el flux natural de l’energia.
Des de la teràpia Gestalt, integrem cos, emoció i consciència per reconnectar amb allò que havia quedat bloquejat i permetre que l’energia torni a fluir.
Recuperar la tendresa és tornar a reconèixer les nostres veritables necessitats.
Recuperar l’agressivitat sana és tornar a sentir la força per actuar, posar límits i crear una vida coherent amb qui realment som.
Reunir de nou tendresa i agressivitat és, en el fons, tornar a la vida:
sentir profundament, actuar amb llibertat i redescobrir la espontaneïtat i connexió que formen part de la nostra essència.
Aquest article s’ha inspirat en l’obra
“Ternura y Agresividad: Carácter, bioenergética y eneagrama” de Juan José Albert,
l’enfocament integrador del qual ajuda a comprendre com els bloquejos emocionals modelen el nostre caràcter i com, a través del treball terapèutic, podem recuperar la connexió amb la nostra energia vital.
