Què és un trauma? Es defineix com el resultat d’experimentar una situació que es percep com a insostenible o aclaparadora, cosa que en dificulta el processament adequat.
Algunes situacions, com la violència, els abusos sexuals o els desastres naturals, són fàcilment reconeixibles com a traumàtiques a causa del perill imminent que representen per a la nostra vida.
No obstant això, hi ha altres experiències que, a simple vista, poden passar desapercebudes com a traumàtiques, però que, a causa de la seva repetició o de la manera com es viuen, també poden deixar una marca profunda. Aquí és on sorgeix el concepte de trauma amb ‘t’ minúscula.
Aquest tipus de trauma es pot manifestar en situacions aparentment inofensives que es repeteixen amb freqüència. Per exemple, comentaris feridors d’un familiar, bromes a l’escola, la sensació de ser abandonat repetidament o no rebre atenció quan es necessita.
Independentment de si el trauma és amb majúscula o minúscula, el cos sol enviar senyals o símptomes per indicar que alguna cosa no ha estat processada adequadament.
Aquests símptomes poden incloure ansietat, hipervigilància, canvis bruscos d’humor, baixa autoestima, atacs de pànic, sentiments de desconnexió, comportaments addictius, fatiga crònica i símptomes depressius, entre d’altres. Poden sorgir immediatament o manifestar-se gradualment amb el temps, variant en intensitat i persistència.
Durant les sessions de teràpia Gestalt es treballa per explorar i arribar l’arrel d’aquests símptomes. El cos té memòria i reté totes les experiències no resoltes. Prestant atenció i proporcionant el temps i l’espai necessaris, podem començar a processar i curar el que ha quedat pendent.
Ja sigui que en diem trauma o simplement assumptes pendents, l’important és prendre consciència d’aquestes ferides emocionals i abordar-les per poder viure en harmonia i pau amb nosaltres mateixos.
Part de la informació d’aquest article es basa en els meus apunts personals del taller “Tècniques per al tractament del trauma (ús d’ulleres interhemisfèriques)” impartit per Mercedes Bolívar, i s’ha complementat amb diverses fonts de referència sobre trauma i neurociència.
